Anem creixent i amb aquest creixement també ho fan les nostres
barreres interiors.
Molts cops de manera inconscient anem creant noves barreres que
s’implanten en el subconscient com a fronteres que separen el lloc on som i
el lloc on volem arribar.
La formació d’aquestes fronteres pot resultar molt fàcil, però no ho
és la destrucció de les mateixes.
Per què activem aquest mecanisme i posem pals a les rodes? Els
que no ho fan poden ser titllats de somiadors, irrealistes i de no tocar amb
els peus a terra.. però ser optimista i utilitzar la teva energia en “ser allò
que vull ser” t’apropa més als teus objectius a la vida, al teu èxit personal.
Cal començar a creure en nosaltres mateixos,ara i avui, si ho deixem per demà la confiança
en nosaltres baixarà, i sense adonar-nos donarem cada dia un pas enrere en
aconseguir allò que volem.
Primer de tot, és important
saber a quin lloc volem arribar, com volem que sigui la nostre vida; i a
partir d’aquest punt gaudir del camí fins allò que volem.
Els meus pares aconsellan “ no et carreguis la motxilla amb
pedres“, i tenen raó, anem posant pedres dins la nostre motxilla, a
vegades petites i a vegades més grosses, però que una a una van carregant un
pes. Al llarg de la vida, pot resultar inevitable anar posant alguna
pedra dins la motxilla però el que és important és començar el camí amb la
motxilla buida i posar les pedres que nosaltres vulguem.
Al màster que estic cursant, “Màster en marketing farmacèutic“
de Barcelona school of Management; ens
van demanar un dibuix de com ens veiem en 5 anys. Em va costar molt saber que
dibuixar, ja que havia de pensar a nivell personal, familiar, laboral etc, però és important saber que volem,ja que
aleshores estarem més a prop de ser el
que volem ser.
No podem quedar-nos
desitjant en veu alta, tot allò que no
ens esforcem en tenir, cal actuar.
Viu el present i gaudeix de cada petit pas com un triomf que t'apropa cap allò que vols, aconsegueix que el teu somni passi de ser un desig a una realitat, la teva realitat.
Viu el present i gaudeix de cada petit pas com un triomf que t'apropa cap allò que vols, aconsegueix que el teu somni passi de ser un desig a una realitat, la teva realitat.
Estic totalment dacord amb tu Patri es molt important aconseguir allò que volem, traspasan les barreres que es puguin possar pel nostre cami, per tal d'aconseguir ser feliç
ResponderEliminarBones Marta !! Quan vulguis parlem sobre això !! Si t'nteressa ja et recomanaré algún llibre !
EliminarMolt interessant! Precisament ara estic en una etapa en la que es molt important que surti de la meva zona de confort!
ResponderEliminarJa em vas explicar, et desitjo molta sort en el te projecte !!!
EliminarTens molta raó, i una cosa que en el fons sembla tant senzilla, en realitat pot ser tant difícil...Però no ens hem de donar per vençuts, no? Intentaré seguir aquests consells i espero sortir-me'n ; )
ResponderEliminarRicard ! you can !!!!
EliminarPatricia es muy cierto lo que dices en el blog. Mira tengo un amigo que ahora esta en una empresa muy buena que hace un tiempo también hizo una reflexión parecida a la que comentas del máster.
ResponderEliminarEn su caso, paso varios días, sino semanas pensando y finalmente dejando por escrito; sus valores, metas profesionales, nivel de felicidad, tipo de relaciones con otras personas y en que medida su situación actual ayudaba o por el contrario era opuesta a alcanzar esas prioridades.
Creo que es un buen ejercicio para aclarar las ideas de cada uno. Sin embargo confieso que yo no lo he hecho. ¿Por que? Quizás un poco por miedo tanto a la incerteza de qué límites ponerte a 5, 10, 15 años vista? Por otro lado pienso, si lo dejo por escrito, donde esta la sorpresa, la reacción a lo desconocido? Quien te dice que no te vas a enamorar de alguien y que te cambie tu mundo, tus ambiciones, tus prejuicios...
De todos modos quiero que sepas que estoy contigo, carpe diem, Hay que aprovechar el momento y vivirlo de la manera más alegre y divertida que puedas.
Felicidades por tu blog y suerte en tus proyectos!
Sauri !!
EliminarCreo que no tenemos el hábito de pensar en estos temas, porque pocas veces nos escuchamos a nosotros miamos. La sensación es extraña, desconocida la primera vez que paras a pensar que sientes, que quieres, y en que dirección quieres ir..
Pensar en ello no implica que ya esté escrito y que pasará asi. El efecto sorpresa seguro que estará, no podemos controlar todo lo que sucede a nuestro arededor ( por suerte ).El hecho de escribir tus objetivos puede ser a nivel más personal ( tipo relación familiar, amistades, que quieres aportar, que queres mejorar de ti mismo ) y a nivel laboral, saber que camino te gustaria seguir. Después ese camino se irá adaptando a tu dia a dia, i a nuevas cosas que te pueden llegar.. pero siempre teniendo claro que es lo que queres conseguir, sea por un camino o por otro. No rpetirte a ti mismo "nunca podré hacer tal cosa " y creer que vas a poder, y evidentemente, trabajar en eso. Del pensamiento a la acción.
gracias por desearme suerte en mis proyectos !! :)
Hola Patri :)
ResponderEliminarÉs molt important tindre uns objectius a la vida, també ho és tindre uns bons valors i morir per complir-lo, això és el que ens fa aixecar nos cada dia i per lo menys en el meu cas tenir ganes de viure.
Penso que el 99% de la gent no pensa, no para a reflexionar sobre que vol a la vida, sobre si el que esta fent o deixant de fer està be, si és positiu per al món, si ajuda o pel contrari destrossa al nostre planeta i per tant a ell mateix. Crec que aquest món viu immers en la por, en la inseguretat, en el temor a ser jutjat...i per tant això és reflexa en què tothom fa el mateix, SEGUIM a les masses socials, tals com la moda, la raça, la religió, etc.
Per culpa del control que té la nostre ment sobre nosaltres mateixos,(PERQUÈ VULL QUE QUEDI CLAR : NOSALTRES NO SOM LA NOSTRA MENT, la nostra ment es nomes una eina que podem fer servir per millorar la nostra vida i per poder viure.) deixem de fer coses que realment desitgem fer...però clar...com la nostra ment ens diu coses com: "No podràs Marc...tu no estàs capacitat per això, ooo...mira com et mira tothom quan passes per aquí...quina vergonya portar aquestes ulleres.!!"...
Em de aprendre a FER tot el que vulguem!! Ballar, cridar, fer l'amor on sigui, llegir, respirar...meditar, viure!
Ami...m'encanta la vida.
Seguiré comentant, m'encanta el blog.
Per cert, crec que has crescut moltíssim. Un petó enorme
Trobo que és molt cert tot el que dius de " la por, e la inseguretat, en el temor a ser jutja .. ", de fet jo diria la por a equivocar-se, la por al fracàs. Sembla que tot ha de sortir bé a la primera, i que si intentes una cosa i no surt ja ets un fracasat. Per aquesta por a ser " fracasats" deixem d'intentar coses, quan el que és segur és que si no ho intentes no podràs perdre, però tampoc guanyar. no ?
EliminarOle ole y ole
ResponderEliminarMolt bé Patri :) M'encanta el que has posat! Tens tota la raó del món!!
ResponderEliminarNo sé qui ets , pero'o m'alegro que t'agradi !!
EliminarTens tota la raó del món.
ResponderEliminarEn aquesta vida només vivim una vegada i un ha d'aconseguir amb les capacitats que té el que realment vol per ser al més feliç posible.
A més a més, un ha de marcar-se els objectius que creu que pot aconseguir, sino defallirá en l'intent d'aconseguir-ho.
Un cop tenim els objectius marcats,ve la part més important, quines estrategies hem de seguir per aconseguir-los.
Personalment, mai havia cregut en aquestes coses .
Desde que tu em vas començar a introduir en el tema i també en el màster de Direcció financera em van començar a parlar sobre aquests aspectes, i em van interessar molt.
Ara veig que en aquesta vida, un s'ha de marcar els seus objectius i esforçar-se al máxim per aconseguir-los ja que la llarga tot és posible.
Aixi que jo, m'apunto a aquesta filosofia i ganes de viure feliç !!!
Seguiré el blog !!!
Totalment d'acord amb el missatge que has volgut transmetre.
ResponderEliminarPesonalment, crec en la capacitat de les persones per aconseguir allò que volen.
Penso que si alguna cosa es desitja de veritat (i no només es vol fer per motivacions extrínseques) es pot aconseguir. Pot ser no és immediat, però acabarà arribant sempre i quan mantinguem el nostre objectiu en ment, sense que ens importin les opinions externes ni ens distreiem massa amb altres temes que ens desvien d'aquest.
A més, la felicitat no arriba només quan s'aconsegueix l'objectiu; en el camí també es troba. Si notem que el que fem cada dia va en la direcció que desitjem, és a dir, que no fem les coses perquè toquen o perquè no hi ha més remei, les sensacions ja són positives i encara ens trobem més optimistes per continuar, creient que és possible. Alguns pensadors com Mill ja es van referir a aquesta qüestió.
Veure que avançem, que superem dificultats, que anem aconseguint petits reptes també ens ha de fer feliços, entenent-los com petits triomfs, tal com comentes.
També estic molt d'acord amb la importància d'actuar i no només de pensar. Cert és que en un primer moment hem de saber el que volem (sinó anirem donant tombs sense sentit). De fet, penso que les persones que ho tenen clar tenen molta sort perquè així poden dedicar el seu temps i energia per acomplir-ho. Per tant, l'acció esdevé imprescindible, pensant quins passos necessitem per aconseguir-ho.
Us animo a tots a que així ho feu i que cadascú poguem sentir-nos complerts com a persones en els diferents àmbits: familiar, laboral...
Interessants aportacions!